Arbres - La Virgueria - (c) Anna Miralles.

Arbres

De vegades anar al teatre vol dir deixar-se emportar per una història, perdre’s en un text i enamorar-se d’uns personatges. Exactament això és el que em va passar a mi l’altre dia amb Arbres.

Arbres és una peça d’orfebreria, una petita delicatessen teatral de petit format. El propi nom de la companyia ja defineix el que és el text, una virgueria (paraula que, per la meva sorpresa, acabo de descobrir que no existeix en català!). Una història feta de contes que són com matrioixques, contes que contenen altres contes fins a confegir una història única plena de matisos i moments de màgia. Una narració que transita entre el món real i el de la fantasia, poètica i onírica, amb personatges tendres i memorables, i que recorda d’alguna manera els contes de Pere Calders.

Una escenografia de somni, amb llums baixes i totalment recoberta de fulles seques que cruixien constantment sota els peus dels actors; una direcció interessant, continguda, i uns actors subtils i elegants completen el conjunt per donar com a resultat un muntatge que em va deixar totalment fascinada. Norbert Martínez, Carmela Poch i Isis Martín donen vida a uns personatges fràgils però plens de determinació. Les seves interpretacions, en la proximitat de la sala Becket, van assolir moments de gran intensitat i bellesa.

Val la pena perdre’s al bosc d’Arbres. Fer un salt de fe i deixar-se endur per la història i els personatges, jugar amb ells i viure a la seva fantasia. Jo vaig sortir com nova.

 

Arbres – Autor: Marc Artigau i Queralt. Director: Aleix Fauró. Repartiment: Isis Martín, Norbert Martínez i Carmela Poch. Sala: Sala Beckett. Data: 13/11/14. Fotografia: (c) Anna Miralles.

Deixa un comentari