Anna - Marc Torrecillas

Anna

De vegades, la nostra ment té la capacitat de salvar-nos. Per això alguns de nosaltres no recordem bé les experiències més traumàtiques o els moments més foscos, perquè el nostre cervell, conscient que no seríem capaços de tornar-los a viure, els amaga i, així, d’alguna manera, ens protegeix.

I és amb aquesta idea al cap que en Marc Torrecillas ha construït una obra que és gairebé un conte, un relat costumista i tendre sobre traumes i secrets familiars. Un conte complex i amb més d’una sorpresa, que cal escoltar atentament per no perdre’s a cap revolt.

En escena, dues dones, l’Anna i la mare, que hauran de descobrir com han arribat i per què són tancades a unes golfes fosques però càlides, un Àtic 22 que estrena grada (fet que aplaudim perquè millora molt la visibilitat). Els donen vida l’Ann Perelló i la Lucía Torres, que, per exigències del guió, actuen una com mirall de l’altra i que estableixen un joc subtil de gestos i mirades sense les quals el muntatge no funcionaria.

Anna és una obra petita i artesanal, on el text mana, la interpretació és (i ha de ser) mil·limètrica i el públic para la orella per no perdre detall d’un argument sorprenent. Una bona manera de desconnectar de tot i deixar-se endur. Un petit viatge.

 

Anna

Cia del Nord. Text i direcció: Marc Torrecillas. Intèrprets: Ann Perelló i Lucía Torres. Producció: Àfrica Estríngana. Vestuari: Raquel Eme. Disseny de llums: Ruben Taltavull. Escenografia: Cesc Gil.

Deixa un comentari