73 raons per deixar-te - Teatre Goya - (c) David Ruano

73 raons per deixar-te

Sabeu que m’agraden els musicals i sabeu que m’agrada Guillem Clua així que us podeu imaginar que quan vaig veure que, després del genial Killer, Clua tornava a la càrrega amb el gènere amb 73 raons per deixar-te, em va faltar temps per plantar-me al Teatre Goya.

Molta gent té la tendència a associar els musicals (i encara més els romàntics) amb alegria i xerinola, però com el seu títol avança, a 73 raons per deixar-te no assistirem al naixement de l’amor (bé, una mica sí perquè l’autor fa trampa i ens posa flashbacks) sinó a les acaballes. Què passa quan aquella persona que t’ha fet somniar ara et provoca malsons? Doncs crec que és precisament quan respon a aquesta pregunta que el musical assoleix els seus millors moments. Són les parts amargues de la trama les que brillen, en la meva opinió, amb llum pròpia i ens regalen el Clua més sorneguer i dolent. El més juganer.

Però el gran encert del muntatge és sens dubte la parella protagonista. Mercè Martínez i Marc Pujol gasten una química en escena que dóna gust de veure i aconsegueixen dotar de cos i ànima a uns personatges potser massa estereotipats sobre el paper però que creixen i s’eixamplen en les seves mans. I, a sobre, són guapos i canten superbé. També impecables Mone Teruel i un, per què no dir-ho, sorprenent Abel Folk a qui mai no hauria dit que veuria cantar dalt d’un escenari.

La música en directe, només amb un piano i un violí, aconsegueix una atmosfera molt especial, íntima i eficaç. La música no és banal i tampoc no és senzilla però, passats els dies, m’he sorprès més d’una vegada taral·lejant els temes inconscientment, senyal que enganxa.

D’altra banda, i potser com a únic però, jo vaig trobar a faltar una direcció més arriscada i matisada, menys òbvia i, sobretot, menys literal. Que prestés més atenció a tot allò que no deia el text i no reforcés tant el que sí que diu. Que treballés els contrastos. També penso que l’escenografia (dominada per l’ambient gris de l’andana de metro) es podria haver intentat resoldre d’una altra manera.

Però en qualsevol cas, 73 raons per deixar-te és un bon musical, amb una història emotiva, uns personatges que enamoren i, per sobre de tot, amb un repartiment que no us heu de perdre. Què més es pot demanar!

 

73 raons per deixar-te

Un musical de Guillem Clua i Jordi Cornudella. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Elisenda Roca. Repartiment: Abel Folk, Mercè Martinez, Mone Teruel i Marc Pujol. Músics: Andreu Gallén i Víctor Pérez. Coproducció: Focus i Bitó Produccions.

Sala: Teatre Goya. Data: 24/11/2015. Fotografia: (c) David Ruano.

Deixa un comentari