Medusa - (c) Anna Miralles

Medusa

Quan, ja fa molts anys, vaig sortir de veure 2666, l’adaptació de la novela de Bolaño signada per Pablo Ley, vaig pensar que no tornaria a veure mai un espectacle amb un text que em fascinés de manera similar. De fet, després de 2666 he vist altres adaptacions i textos de Ley, i mai no m’havien acabat de fer el pes, però això va canviar ahir al vespre amb Medusa. (més…)

L'últim sopar - Atresbandes

L’últim sopar

Atresbandes és una d’aquelles companyies que se m’ha anat escapant. N’havia sentit a parlar diverses vegades, però sempre que m’arribava el boca orella, havien acabat funcions (jo l’anomeno la maledicció dels espectacles fugaços, aquelles joietes que s’enlairen sense promo i com a brindis al sol que, quan agafen velocitat per la recomanació informal, marxen del teatre perquè la programació està tancada de fa mesos i no es pot alterar). Per això aquesta vegada, quan vaig veure el seu nom a la programació de la Hiroshima em vaig prometre que no tornaria a passar. (més…)

Les noies de Mossbank Road - (c) Felipe Mena

Les noies de Mossbank Road

No és la primera vegada, i tampoc no serà l’última, que vaig a veure una d’aquelles obres destinades a ser un dels grans èxits de la temporada, un espectacle que esgotarà entrades durant setmanes (i potser mesos) i surto sense entendre res (o potser entenent massa). (més…)

Tender Napalm - Sixto Paz

Tender Napalm

La mort d’un fill és probablement una des les experiències més devastadores que pot experimentar un èsser humà. Malauradament, he tingut prou experiències d’això en el meu entorn més proper per saber dues coses: una, és molt més freqüent del que volem (o podem) creure, i dos, cada persona s’hi enfronta de maneres molt diferents. (més…)

Hem vingut aquí a deixar les coses clares

Hem vingut aquí a deixar les coses clares

Confesso abans de començar que anar a veure un text teatral creat a partir d’articles satírics de Josep Maria de Sagarra em feia entre por i mandra. Per algun motiu m’havia muntat la pel·lícula que la cosa seria un d’aquells muntatges intel·lectuals i avorrits pensats per semblar molt llegit i molt culte. Però finalment vaig arriscar-me, tenia motius per dubtar dels meus prejudicis. (més…)

Assajar és de covards - (c) Jjota

Assajar és de covards #pesadillaaedc

No ho he comentat mai perquè no hi havia pensat, però Assajar és de covards és un esdeveniment profundament feminista (i femení). I no hi havia pensat perquè, senzillament, Assajar és de covards és un espai segur, divers, obert i reivindicatiu en tots els sentits, i el feminisme és només una més de les característiques que el fan ser com és. Però aquest dilluns, això va ser més patent que mai. (més…)

Pamišelis (Diari d’un boig)

El director lituà Oskaras Koršunovas és un clàssic del festival gironí Temporada Alta, en el qual ha participat molts anys. De fet, si vaig comprar entrades per aquest espectacle sense saber-ne pràcticament res va ser perquè m’ho va recomanar amb entusiasme una espectadora gironina (i, perquè no dir-ho, perquè es feia a les sis de la tarda, cosa que em permetia tornar en tren de Girona). (més…)

Alpenstock

Sempre he preferit anar a veure les obres sense saber-ne res d’antuvi, especialment del que diuen d’elles els seus creadors. Com a molt, me n’assabento després. I tot sovint només per curiositat. Sóc de la opinió que, de vegades, el que els creadors fan dista molt del que ells mateixos creuen que fan i, en qualsevol cas, penso que les obres cal jutjar-les pel que hi ha sobre l’escenari, no pel que algú hauria volgut que hi hagués o algú altre pugui pensar que hi ha posat. (més…)

Claudia

Fue una increíble casualidad que viera Claudia precisamente el mismo día que desde Buenos Aires Abuelas de Plaza de Mayo anunciaba que se había encontrado a la nieta 126. Por la mañana, Adriana Garnier Ortolani explicaba en televisión que se le había completado la vida y, por la tarde, Claudia Victoria Poblete Hlaczick me explicaba en el Teatre Nacional cuál había sido su periplo desde una infancia en la que había sido Merceditas, hija de un militar, hasta descubrir que había sido arrancada de sus padres, que siguen desaparecidos.
(més…)