Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo va estrenar-se en el marc de la iniciativa Terrats en cultura que, des de fa ja uns quants anys, obre terrats particulars per omplir-los de música i arts escèniques. Després (o abans) del seu pas pels Terrats, les obres acostumen a trobar aixopluc en sales convencionals però, en aquest cas, el text ha trobat el marc ideal per ser representat, el terrat del Teatre Tantarantana. (més…)

Cándida

Cándida

Esta crítica solo puede empezar de una manera: “ole tu coño, Anna Tamayo“. Y es que en un mundo teatral donde a menudo vemos desfilar una cantidad sonrojante de penes (metafóricos, claro está) sobre los escenarios, ver a una actriz con su coño en escena es toda una muestra de rebeldía, valentía y un muy necesario soplo de aire fresco. (més…)

El amante de los caballos

Y mientras los periódicos anuncian la dimisión de Lluís Pasqual como director del Teatre Lliure, y todo el mundo anda pendiente de sus declaraciones y lamentos, la nueva temporada teatral barcelonesa ya ha arrancado, Tàrrega está a la vuelta de la esquina y algunos ya hemos abandonado el descanso estival y volvemos a la carga, un año más, desde la platea y las malvadas redes que derrumban imperios. (més…)

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda

Assajar és de covards La Gala 2018

Ha passat un mes des que em vaig tancar amb un increïble equip de trenta i escaig creatius que van parir això que anomenem La Gala d’Assajar és de covards. Us vaig explicar la prèvia i el dia després i vaig entrevistar els pollastres i fer l’animal al Facebook i l’Instagram d’Assajar és de covards, però va arribar el Grec i no vaig tenir temps d’explicar-vos la Gala. Així que abans de tancar la paradeta i a un tren que em porta camí de les vacances, deixeu-me acabar la temporada com cal i parlar-vos de com va ser La Gala d’Assajar és de covards. (més…)

L'assaig - (c)Hubert Amiel

L’assaig / Històrie(s) del teatre (I)

Malgrat que no era la primera vegada que el director suís i actual director artístic del teatre belga NTGent Milo Rau trepitjava Barcelona, jo encara no havia tingut l’oportunitat de veure cap dels seus treballs i reconec que vist L’assaig me’n penedeixo profundament, perquè em va semblar la peça contemporània més interessant quant a llenguatge i projecció de futur de tot el que he vist enguany al Grec.  (més…)

Pòster Carousel

Carousel

Comencem per les coses bones, que n’hi van haver. Malgrat tractar-se d’una posada en escena “no acabada” i amb participació d’estudiants d’una escola (participants que omplien i molt l’escenari amb el seu talent i la seva professionalitat per la qual no cobraven) el Carousel que es va veure al Teatre Grec era un bon espectacle des d’un punt de vista tècnic: una posada en escena interessant (amb un bon aprofitament de l’espai malgrat la poca escenografia), bones veus, bons intèrprets, una orquestra excelsa, un vestuari bonic, tot bé.

(més…)

Vania - Àlex Rigola

Vania

La primera vez que Rigola me encerró en una caja de madera fue para ver Who is me? Pasolini, una obra que me fascinó desde el minuto uno. Reconozco que tenia muchas dudas al respecto de que el artefacto escénico, el truco, volviera a funcionar con una caja algo más grande y con más intérpretes en escena, pero, nuevamente, mis dudas se disiparon en el minuto uno. (més…)

A reason to talk - (c) Lucila Guichon

A reason to talk

Sachli Gholamalizad, creadora i performer d’aquest muntatge, va néixer a Iran, però va arribar a Bèlgica quan tenia cinc anys, amb la seva mare i els seus germans grans. Enrere va quedar el pare (que arribaria dos anys després) i tot el que havia conegut des del naixement. A partir d’aquell moment la seva vida ja no seria el mateix.

(més…)