Mary Frankenstein Shelley - (c) Genia Badano

Mary Frankenstein Shelley

Sin haber pertenecido nunca a lo que se conoce como “tribus urbanas” (denominación que, por cierto, me parece una cursilada), tengo que confesar que siempre he sentido debilidad por la estética gótica, victoriana y steam punk. Resumiendo y simplificando en extremo para el profano, que me va el color negro, el encaje, los corsés y todo cuanto se asocia a este mundo, desde la ropa a la literatura, pasando por la música. Soy de gustos refinados. Así que cuando vi que en la Fènix se llevaba a escena Frankenstein, me pareció una buena idea dejarme caer por la sala. (més…)

La nena dels detalls - (c) Teatre al detall

La nena dels pardals

Ja sabeu que no acostumo a veure teatre familiar (normal, tenint en compte que no tinc nens ni propis ni a prop), però l’argument i el nom de Joan Maria Segura a la direcció van fer que m’interessés per La nena dels pardals i així, diumenge, mentre els més esforçats suaven la samarreta a la marató, jo anava per primera vegada al SAT! (més…)

L'ànec salvatge - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas

L’ànec salvatge

L’ànec salvatge és un text d’Ibsen escrit l’any 1884 que no s’havia representat mai a casa nostra. Després de veure el muntatge del Lliure, vaig sortir preguntant-me per què algú havia decidit que era interessant fer-lo ara. Encara no hi he trobat resposta. (més…)

Barbes de balena

Barbes de balena

El passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, vaig acabar la jornada al Maldà per veure Barbes de Balena, un espectacle fet per un equip íntegrament femení que parla de totes les traves (que l’espectacle mostra com a cotilles) que ens trobem les dones per a desenvolupar-nos com a persones. (més…)

Volver a Werther

Volver a Werther

Si ja té mèrit adaptar al teatre una novel·la epistolar com Els sofriments del jove Werther, encara en té més fer-ho amb un llenguatge escènic modern i arriscat on la tecnologia té un paper important (que no protagonista). (més…)

Homes - (c) David Ruano

Homes

Començaré dient que mai no he vist el muntatge original d’Homes! de T de Teatre, de manera que no tinc manera de saber si les virtuts i els pecats d’aquest muntatge són propis o heretats, tot i que, en el fons, tant se val: quan algú fa un muntatge el fa aquí i ara, la resta, excuses. (més…)

#1000likes - (c) Lara M. Pascual

#1000likes

Dilluns a la tarda vaig tenir la sort de poder assistir a una representació de teatre-fòrum, una tècnica de teatre dels oprimits i les oprimides que permet treballar temàtiques socials des d’una intervenció artística (perdoneu la definició de llibre, però penso que, en aquest cas, és important dir-la). L’espectacle era de la companyia Nus Teatre, es deia #1000likes i, tot i que està pensat per a públic adolescent, jo vaig veure una funció especial per a alumnes d’universitat. (més…)

Invisible, el musical

Invisible

La ciencia ficción no es un género que se explore a menudo en el teatro, pero si hablamos de musicales, la cosa se reduce a mínimos (aunque haberlos, como suele decirse, haylos). Pero eso no impidió a Toni Luque (productor y alma mater de este proyecto, al que ha dedicado el importe de una herencia) sacar adelante su idea para Invisible, un musical de creación que explora la posibilidad de borrar recuerdos. (més…)