Solo creo en el fuego - (c) Carlos Montilla

Solo creo en el fuego

Solo creo en el fuego es uno de esos montajes experimentales, distintos y arriesgados que solo se pueden estrenar en salas como la Badabadoc, espacios íntimos y gestionados con buen gusto, que no temen programar trabajos que se salgan un poco de lo habitual. (més…)

Peccatum - (c) Maria Bel Llull

Peccatum

Començaré dient que no he vist Acorar, l’anterior gran èxit de Toni Gomila. I que consti que no va ser per falta de ganes però, com més ho penso, més clar tinc que amb aquesta obra em persegueix una maledicció. En totes les vegades que ha passat per Barcelona he comprat entrades dues vegades, la primera, em vaig confondre de dia (no em passa gairebé mai, però em passa) i la segona estava malalta i no vaig poder anar-hi. La resta de vegades que ho he intentat, l’agenda no m’ho ha permés. Així que quan vaig veure que podia anar a Peccatum acabada d’estrenar vaig saltar-hi a sobre, no fos cas que la maledicció s’escampés. (més…)

Hivern

Hivern

No sóc gaire partidària dels doblets (de fet, no ho sóc gens) perquè sóc d’aquelles persones de digestió lenta a les que els agrada tenir un temps per assaborir les obres un cop vistes. Però suposo que aquesta setmana encara estava posseïda per l’esperit de Fira Tàrrega, perquè, sense pensar-m’ho gaire, vaig animar-me a veure durant el mateix vespre les dues obres actualment en cartell a La Seca i, què voleu que us digui, no és un mal pla. (més…)

Forest

Forest

Després d’obrir temporada l’any passat amb un taller de l’escola Estudi Laura Jou dirigit per Iván Morales (Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi)) l’Almeria Teatre torna a apostar per la mateixa fòrmula amb Forest, una versió de La ronda d’Arthur Schnitzler, signada a la direcció per Pau Miró i Gerard Oms. (més…)

Momentos estelares de la humanidad - Eléctrico 28 - © Martí E. Berenguer

Connexió Fira Tàrrega: Momentos estelares de la humanidad

Según Stefan Zweig, a lo largo de la historia han tenido lugar momentos estelares de la humanidad durante los cuales: “Así como en la punta de un pararrayos se concentra la electricidad de toda la atmósfera, en esos instantes y en el más corto espacio, se acumula una enorme abundancia de acontecimientos”. Estos momentos estelares son un punto de inflexión, algo memorable, y la compañía de teatro de calle Eléctrico 28 está dispuesta a crear uno desde cero, con la ayuda del público. (més…)

El mundo por montera - Rodrigo Cuevas - © Martí E. Berenguer

Connexió Fira Tàrrega: El mundo por montera

Reconozco que fui a ver este espectáculo casi bajo coacción. Tal y como explico en mi crónica, no lo tenía previsto (ni siquiera me sonaba) pero dos periodistas a los que respeto Mercè Rubià i Xavi Pardo insistieron en que no tenía sentido que me lo perdiera. Les hice caso, claro, y así vi el que fue, sin lugar a dudas, el espectáculo más comentado y recomendado de toda la Fira. Durante los cuatro días, el nombre de Rodrigo Cuevas pasó de boca en boca siempre seguido de elogios. Ahí es nada. (més…)

Pool (no water) - Íntims Produccions - © Martí E. Berenguer

Connexió Fira Tàrrega: Pool (no water)

Com més passen els anys més clar tinc que l’èxit fulgurant i inesperat és el regal més enverinat que pot rebre qualsevol. No només els artistes, qualsevol. Perquè, en el fons, ningú no sabem per què ens funcionen o no les coses que ens funcionen. Tenim intuïcions, idees i anàlisis a posteriori però, mentre ho estem fent anem a cegues. I, per això, quan quelcom resulta un èxit fulgurant, ens envaeix la por a no ser capaços de tornar a alinear els planetes i, de manera conscient o inconscient, acabem per intentar replicar l’èxit seguint el guió anterior. I aquest és l’error. (més…)

Fira Tàrrega 2017 – La crònica

Del 7 al 10 de setembre seré a Fira Tàrrega veient un gran número de muntatges i vivint l’esdeveniment per primera vegada. En aquesta entrada narraré l’experiència en forma de crònica durant aquests quatre dies i en les properes setmanes publicaré crítiques separades dels espectacles que consideri més interessants.

 

Dijous 7

Dues hores tres quarts, això és el que triga el tren de Renfe en recórrer la distància que separa Barcelona de Tàrrega. I només tres cops al dia. Com a pixapins sense cotxe ni carnet no puc dir que estigui satisfeta amb el servei que em proporcionen els ferrocarrils estatals, però tampoc no puc dir que estigui sorpresa. Com a mínim el tren ha sortit a l’hora i he pogut aprofitar per llegir/treballar una mica.

I després d’un trajecte on el paisatge urbà ha anat desapareixent poc a poc per donar pas a un entorn rural al qual (ho confesso) no estic acostumada, he baixat del tren, he comprès que ja no era a Kansas i que aquí l’aire és més fresc (i més net) i he anat cap a la Llotja a recollir la meva acreditació de premsa.

Amb ella al coll, començo el viatge. La meva primera Fira Tàrrega. (més…)